Cari sciori, se devom trovà in un quaj sitt in doe andà disnà, a
Milàn, magari in on quaj canton anmò « milanès doc », in doe «
riscoprire » i vecc savor nostran, come presempi la tipica luganega,
el bon vin ross, un tochelin de pan e de salam de purscèll (quèll
propri de Milàn).
L'è vèra che l'è minga anmò el temp perché el fa anmò cald, ma pensom
su, magari per l'autun che vegn.
Mangiom anca i « mondeghili » (polpettin de carn trita).
Ve presenti un menu, se ve va ben, e poeu se mettom cercà ona locanda
(la ghe sarà anmò ?) tipica.
Scominciom cont el risott al safràn (el ghe voeur propri), poeu
andèmm innanz cont la luganega fada a la piastra, on « tagliere » de
salàmm, tutt spruzzà cont el « Barbera », vin ross che se bèv (o
beveva) a Milàn, per finì in bellezza cont la « rossomada » che l'è
fatta cont oeuv, marsala e zucher.
El podaria vess on bell moment per cognoss tucc insèmma....